L.O.V.E.

L.O.V.E.

Són tantes les coses que ens allunyen. Tenim tantes diferències que no les puc posar en una llista. Tu ets tan... i jo sóc tan... En fi, que no ens assemblem gens. Que si tu de lletres, que si jo de números. Que si tu de plats principals, que si jo de postres. A tu t’agrada el jazz i jo l’odio. No t’agrada ballar i a mi sí. Tu de pelis d’amor, jo de ciència ficció. Espera! Potser amb això sí que ens entenem!


Però si és que tu encara busques definicions a l’Enciclopèdia i jo ja sóc amiga de la Wikipedia. A mi m’agrada jugar als escacs i a tu no t’agrada perdre. A mi em cau bé la teva família i tu no pots veure els meus pares. Voldries canviar el món i jo sóc més realista que un mirall ben penjat.


Mira si som diferents que tu prefereixes fer l’amor al matí i jo després de dinar. Vols que t’escolti, però tu et poses tan guapo quan parles que jo no et puc seguir el fil. Vull explicar-te què he fet durant el dia, però tu només penses en menjar-me a petons. Els veïns ens senten discutir per tonteries i riure per ximpleries.


Som tan i tan diferents que gairebé som incompatibles. Sort que en Sinatra va dir un dia que l’amor estava fet per a tu i per mi. A ell li agraeixo que ens regalés aquest ‘L.O.V.E’ que aconsegueix que tu i jo puguem estar junts. Perquè tot i estar tan lluny l’un de l’altre, l’amor ens fa seguir junts.