Blau

Blau

Va decidir posar-li Blau de nom. Blau com el cel perquè somiés sense por. Perquè volés amb les ales ben desplegades.

Perquè notés com el sol l'acaronava. Perquè sempre se sentís acompanyat de les rialles de les orenetes.


Blau com el mar perquè tingués força. Perquè navegués amb un únic destí: el d'avançar.

Perquè estigués ple de vida, envoltat d'aigua. Perquè els coralls li fessin brillar els ulls i els peixets li fessin pessigolles.


No volia que tingués gènere. L'infant seria qui decidiria si es volia fer ell, ella o res d'això.