Em diuen Maria. Em dic Marieta

Em diuen Maria. Em dic Marieta

"No es saludable estar bien adaptado a una sociedad profundamente enferma". Això ho va dir Krishnamurti i jo hi estic completament d'acord.


Quan vaig néixer, els meus pares van decidir batejar-me amb el nom de Maria. Els ho agraeixo profundament, ja que aquest nom m'encanta.

Ara bé, ells ho van decidir sense consultar-m'ho. Haguéssim acabat triant els mateix nom o no entre els tres, només ells van discutir per aquest assumpte.

I és normal, perquè jo no tenia consciència ni sabia parlar.


Des que els meus pares em van posar aquest nom, tothom m'ha conegut com a Maria. La societat m'ha reconegut amb el nom de Maria i jo he respòs sempre a la seva crida.


Ara, ja amb consciència i sabent parlar, segueixo responent al nom de Maria, però jo em dic Marieta. Perquè Marieta és el nom que els que m'estimen m'han volgut donar. Perquè tot i posar-me Maria, els meus pares em criden Marieta. Perquè quan les meves amigues m'han agraït la meva companyia ho han fet dient-me Marieta. Perquè quan una persona m'ha demostrat el seu amor, se m'ha dirigit amb el nom de Marieta.


Fa anys que quan faig alguna cosa amb personalitat, amb amor i que no em dicta la societat, la firmo amb el meu nom: Marieta.

Fa anys que quan em presento als desconeguts, treballo sense ànima o em cenyeixo a les normes, simplement, em diuen Maria.

Així m'allunyo d'aquesta societat malalta.

Així m'apropo al meu jo més íntim.